Kokusai Aikido Kenshukai Kobayashi Hirokazu ryu ha next dan/kurai examinations

SALERNE, Italie – 13 et 14 octobre 2012
GDANSK, Pologne - 20 et 21 octobre 2012
MOSCOU, Russie – 25, 26, 27 et 28 octobre 2012
ROUEN, France – 24 et 25 novembre 2012
PODERNONE, Italie – 1er et 2 décembre 2012
BARCELONE, Espagne – 8 et 9 décembre 2012
LUDWISBURG, Allemagne – 15 et 16 décembre 2012
MILAN, Italie – 16 et 17 mars 2013
PARIS, France – 6 et 7 avril 2013
KIEV, Ukraine – 8, 9, 10 avril 2013
VARSOVIE, Pologne – 13 et 14 avril 2013
BOURG-ARGENTAL, France –18, 19 et 20 mai 2013
ROME, Italie – 8 et 9 juin 2013
LOS ANGELES, USA – du 17 au 23 juin 2013
MEXIQUE– date à déterminer
BOURG-ARGENTAL, France – 4, 5, 6 et 7 juillet 2013


JAKARTA, Indonésie – date à déterminer
CALCUTTA, Inde – date à déterminer

"La pràctica de l’Aikido de Kobayashi Hirokazu (1929 - 1998) deixebie del fundador Ueshiba Morihel (1883 - 1969), implica una utilització del cos que va força més enllà del simple control d’aquest per la voluntat o per desenvolupament dels reflexos.

Et fundador Ueshiba Morihei havia concebut les seves tècniques per analogia amb els moviments de la natura, en especial a partir de l’observació de l’aigua. Segons la seva concepció del moviment, aquest ha de seguir una espiral d’energia (Meguri) que s’expressa al voltant del centre d’energia vital (seika tanden). Aquest utilitza les forces centrífugues i centripetes, i la velocitat que produeixen ai posar en desequilibri l’atacant, associades a un sistema de torsió, de rotació o d’hiperextenssió de les articulacions del seu cos que un desplaçament d’esquiva apropiat ha permès agafar tot evitant el seu atac. Desenvolupa una idea d’harmonia i d’estètica universal que fa àmplia referència als fonaments de la cultura japonesa (shoshikubai, wabisabi) i una concepció mistica del mon inspirada més particularment per la doctrine d’Omotokyo, la qual evolucionar en un periodo tarda, vers una ideologia pacifica després de moltes tribulacions. La no violència d’aquest Aikido residia en el fet de no oposar-se fisicament a la força de l’atac sinô de desviar-la per conduir-la fins a un punt on l’atacant estava dominat per la conjunció del saber fer, de la flexibilitat, de l’esperit de no resisténcia i de la unitat amb el mon.

Aquesta ùltima noció ens porta a una actitud de la consciència psiquica que Ueshiba Morihei descrivia de forma força evasiva com una capacitat d’unirse amb la totalitat universal, facultat que ell hauria desenvolupat pel seu entrenament i per la pregària. Pel que fa a la pregaria es refereix, cantava els norito quotidianament, feia ablucions punificatóries peró també incloia en la seva pràctica rituals provinents de les pràctiques d’Omotokyo i del Shinto (misogi). Va desenvolupar dues idees molt interessants dins del concepte marcial (...)"

Cognard Shihan